La realitat en els centres d'educació secundària és variable. M'entres que en alguns centres l'impressor 3D està a l'ordre del dia i en treuen el màxim profit, encarant nous projectes i engrescant als alumnes amb aquesta mesura va tecnologia puntera. Altres encara somien i potser fins i tot es pregunten si arribarà algun dia a les seves mans. Si no hi ha pressupost per a nous ordinadors, si l'aula de robòtica arriba mai, encara....
Tot i això, per a tots nosaltres només podem i hem de contemplar l'opció de present.
Si tenim. a sort de caure en un centre on aquesta tecnologia estigui en funcionament, hem de seguir el camí i treure'n el màxim rendiment possible, imaginar l'impossible, fer que els nostres alumnes descobreixin les possibilitats de la impressora 3D. (imaginar-crear-realitzar)
Si pel contrari no és així, hem de lluitar i aconseguir recursos, motivar el centre, mostrar el que es pot fer. Si tot i així el pressupost és nul, no li podem negar als nostres alumnes la possibilitat de descobrir la impressora 3D. Busquem on podem gaudir, veure i provar la impressora 3D. Estic segura que els companys de la UPC, ens obriran les portes a què els alumnes creien un projecte tot i no tenir impressora 3D i anar un dia a veure el ventall d'impressores 3D i imprimir-nos el nostre projecte, o potser un centre veí, perquè, no? No tenim impressora 3D però si tota la resta, potencial, imaginació, capacitat de crear. Busquem on podem finalitzar el procés.
Finalment afegir que en un futur pròxim, més aviat present, s'haurien de plantejar si elements com la impressora 3D o el material de robòtica tenen que forma part de la dotació bàsica de l'aula de tecnologia o sí a part hem de tenir aula de robòtica.
Mirem al futur quan és un present. Que no se'ns escapi el tren ara, perquè si no farem tard.